Inquietud que no angustia,
realidad que no deseo,
eso es lo que me abruma
los instantes de este ahora.
Saber sin tener,
vivir sin estar,
como el sudor se enreda
entre los poros de la piel,
así siento mi sentir
enredado en mi alma.
Inquietud por no dominar
ese realidad que sin estar vive,
que como agua se evade
devastando los momentos en desvelos.
*
2 luces en el Silencio:
Las inquietudes son el motor del alma, un alma excesivamente tranquila, excesivamente quieta... se adormece.
Saludos.
Mouré la pell de l’aigua
perquè et desperti
poc a poc mentre m’apropo
i no et desvetlli
abans del moment.
Eixugaré la suor
que banya la teva pell
abans de incorporar
els nostres cossos en l’aigua
que t’envolta
i t’evadeixis dintre
de l’element jugant
amb mi als jocs
que sospira el teu cor.
Després anirem agafats
de les mans
com si només camines
un dels dos,
a seure al balancí
del porxo on veurem
con la nit et ve a rebre
i a oferir-te un petó
perquè puguis dormir
en els meus braços
que ja no són forts,
però tenen ganes
d’abraçar-te.
Publicar un comentario